🇪🇸 ES🇬🇧 EN🇮🇹 IT🇫🇷 FR
CA🇸🇦 العربية🇨🇳 中文🇯🇵 日本語🇰🇷 한국어
El tiramisù no té un pare: té un llinatge
La veritable història del postre italià més estimat del món, explicada sense banderes.
L’ORIGEN
A Tiramisù Life som, abans que res, amants d’aquest postre. Quan algú ens pregunta qui va inventar el tiramisù, no sentim la necessitat de coronar un únic pare. Preferim explicar una cosa més bonica i, a més, més certa: el tiramisù és una síntesi — la unió, al llarg dels segles, del sentiment italià per les coses ben fetes.
Gairebé res del que el món admira va néixer d’una sola mà. Com les grans idees, el tiramisù va anar prenent forma gest a gest, en cuines nobles i pageses, al Vèneto i al Friül, fins que unes mans ho van reunir tot a la copa que avui reconeixem.
Un postre que és un petit mapa d’Itàlia
Si desmuntem amb cura un tiramisù, cada ingredient ens parla d’una regió diferent. I el més curiós és que cap dels principals no és del Vèneto, la terra que avui li dóna el nom.
EL VIATGE DE CADA INGREDIENT
Tot comença per un gest humil: el rovell d’ou batut amb sucre, el sbatudin que les àvies del nord donaven als infants i als convalescents. El seu cosí refinat és el zabaione, codificat a les corts de Turí (Piemont) ja al segle XVI.
D’aquest mateix Piemont, terra de la Casa de Savoia, vénen els savoiardi, creats el 1348. El mascarpone és llombard — apareix per escrit el 1477. El sucre va arribar d’Orient per mans àrabs fins a Sicília, i Venècia en va fer negoci; per Venècia va entrar també el cafè — el gra del qual no és italià, però el torrat sí. I el cacau, americà, va entrar a Itàlia per Turí el 1559.
• • •
El llinatge, any rere any
Un riu amb molts afluents. Aquestes són les dates que l’expliquen.
Renaixement
El mascarpone ensucrat, llaminía aristocràtica de la baixa Llombardia.
1348
Neixen els savoiardi a la cort d’Amadeu VI de Savoia (Piemont).
1477
Primera menció escrita del mascarpone (Pantaleone da Confienza).
1559
El cacau arriba a Turí amb Manuel Filibert de Savoia.
1826
Un receptari ja reuneix ou, sucre, mascarpone i pa de pessic.
Segle XIX
Marca Trevigiana austríaca: el llinatge noble Tiretta–Salsa (Giuseppina Tiretta, 1829–1917).
Anys 1930
Revistes publiquen cremes de mascarpone amb cafè i amb savoiardi.
1951
Friül: Norma Pielli i Beppino Del Fabbro reelaboren el «Dolce Torino» a l’Albergo Roma de Tolmezzo.
1952
Menú de l’Albergo Roma: el postre hi consta com «Trancia al mascarpone» — el document datat més antic.
1968
Giovanni Comisso transmet la memòria familiar al professor Manlio Brusatin.
1969–1972
Treviso, Alle Beccherie: Alba Campeol i Roberto «Loli» Linguanotto fixen la versió canònica i el nom «Tiramesù».
1981
Giuseppe Maffioli publica la recepta trevisana.
2010 · 2017
Dipòsit notarial de l’Accademia (Treviso) · reconeixement PAT al Friül.
• • •
Qui ho va fer possible
No un pare, sinó diverses mares i pares, en dues regions i dos segles.
Els Campeol · Loli Linguanotto
Treviso · 1969–1972
Al restaurant Alle Beccherie, l’Alba Campeol i el pastisser Roberto «Loli» Linguanotto (1943–2024) codifiquen la versió que va fer la volta al món, a partir del sbatutìn que la sogra preparava a l’Alba. La seva recepta està registrada a l’Accademia Italiana della Cucina (privada) i la va difondre Giuseppe Maffioli el 1981. La més famosa — encara que el Vèneto no va obtenir cap segell oficial.
El llinatge Tiretta–Salsa–Comisso
Treviso · segle XIX
Noblesa trevisana. Giuseppina Tiretta (1829–1917), descendent del contino Odoardo Tiretta —rival de Casanova—, era devota d’un postre que anomenava «tìrame-sospiro-sù». El seu net, l’escriptor Giovanni Comisso (1895–1969), va transmetre la memòria familiar al professor Manlio Brusatin el 1968. L’arrel més antiga, explicada com a memòria.
Norma Pielli · Beppino Del Fabbro
Friül · Tolmezzo (Carnia)
A l’Albergo Roma —que van regentar del 1947 al 1969— la Norma reelabora el «Dolce Torino» amb mascarpone i savoiardi sucats en cafè; el seu marit Beppino li posa el nom. El document més antic és un menú del 9 d’abril de 1952, on consta com «Trancia al mascarpone». La versió càrnica, reconeguda oficialment.
Mario Cosolo · Al Vetturino
Friül · Pieris (Gorícia)
Pastisser format a la Pirona de Trieste. La seva Coppa Vetturino —un semifred de zabaione— la serveix al restaurant familiar Al Vetturino des del 1939, i la reanomena «Tirime su» el 1947. La versió goriziana, reconeguda oficialment.
ON REPOSA L’EVIDÈNCIA
L’únic reconeixement oficial d’un govern és el del Friül-Venècia Júlia: el Ministeri va inscriure el tiramisù —en les seves dues versions friülanes, càrnica i goriziana— a la llista de Productes Agroalimentaris Tradicionals, per decret publicat a la Gazzetta Ufficiale el 29 de juliol de 2017. Treviso, en canvi, té el registre privat de la seva recepta a l’Accademia Italiana della Cucina i la més gran fama mediàtica, però el Vèneto no va obtenir cap segell oficial. Ho expliquem tal com és: la fama és trevisana; el segell oficial, friülà; i l’arrel, coral.
DUES MANERES D’EXPLICAR-HO
Conviuen, sense barallar-se, dues maneres d’explicar aquesta història. Hi ha allò que s’explica — la memòria dels Tiretta i els Salsa que Comisso recordava de petit, o el sbatutìn de la sogra de l’Alba Campeol. I hi ha allò que va quedar escrit i dipositat — la recepta protegida per l’Accademia Italiana della Cucina el 2010, i el reconeixement friülà del 2017. Una emociona; l’altra documenta. Nosaltres oferim totes dues, dient sempre quina és quina.
El geni de Treviso: unir
El Piemont va posar el pa de pessic i el batut; la Llombardia, el formatge; Venècia, el cafè i el sucre; Amèrica, el cacau. El que va posar Treviso és el més difícil: la unió — reunir les peces, canviar el licor pel cafè i donar-li un nom irresistible, tiramisù: «aixeca’m l’ànim».
Al bell mig de l’Eixample de Barcelona el fem fatto a mano. No servim només un dolç: servim il sentimento d’Italia.
EL NOSTRE PUNT DE VISTA
Des de Tiramisù Life, després d’estudiar a fons els diferents punts de vista sobre el nostre postre preferit, pensem això. Hi va haver precursors —com la «Trancia al mascarpone» de l’Albergo Roma—, però eren més aviat prototips, no el tiramisù que avui coneixem. Amb els anys la recepta es va anar refinant, i qui el va difondre arreu del món com el tiramisù que reconeixem va ser Treviso, al Vèneto. Tot i així, per a nosaltres el tiramisù continua sent la unió de diverses regions —Llombardia, Piemont, Friül i el Vèneto—. Ens inspirem en tot aquest coneixement i n’elaborem la nostra pròpia versió, aquí a Barcelona; i al final, qui decideix si és un bon tiramisù ets tu, quan el tastes. I la història continua.
Vine a tastar el nostre tiramisù artesà →
Com arribar des dels monuments →
© 2026 Pasta Life · Tiramisù Life. Text i imatges propis. Tots els drets reservats.